ARIA DE LA SPERANZA

“Ecco l’atra palude, ecco il nocchiero
che trae gli spirti ignudi a l’altra sponda,”

(Aria de la Speranza, L’Orfeo, C. Monteverdi)

Aquí el terrible pantano aquí las almas
ateridas como una insinuación
preguntándose qué hay en él y qué más allá
como si la luz fuera el templo
aquí el barquero con gesto de cansancio
la maceración del labio el chirrido
de los remos en la niebla aquí esta imagen
densa como el último trazo de la mañana

nadie se atreve
en los reductos de la esperanza
sobre el infecto rostro
como los días
en la blanda marisma
las extremidades de un país
bajo el látigo de la pregunta
donde hay un pájaro que vuelve la cabeza
sobre una rosa amarilla
que te envié desde mi memoria

aquí el pantano
yo bajo la imagen
en la ciudad de la aflicción
sin preguntarme qué
sin esas extensiones de la tarde
donde como un niño que colecciona postales
guardo mis ojos como un último reducto
del amor

ahora necesitas arrojo
y dulce canto:

pierde toda esperanza
al cruzar.

*Félix Hangelini, 2007.

~ por Félix Hangelini en septiembre 23, 2010.

5 comentarios to “ARIA DE LA SPERANZA”

  1. ¡Què bé que hagis tornat i amb quina arribada! Monteverdi, Philippe Jaroussky, l’Esperança i el teu poema. Tant de bo la tardor ens porti més bonança.
    Ara et confessaré que sóc una gran admiradora de la veu de Philippe Jaroussky, fa anys el vaig descobrir a Youtube i des d’aleshores en sóc una incondicional. L’he vist actuar en directe algunes vegades, la darrera va ser aquest estiu a Angers a la Colegiata de Saint Martin, el recital estava dedicat a H.Purcell, una maravella. Allí em va comentar que segurament a finals de l’any 2011 actuaria al Liceu de Barcelona. Així és que em va acabar d’alegrar el dia, tot i que de poc perdo el TGV cap a Nantes.
    Una abraçada,

  2. Carme, ¿por casualidad sabes que Philippe y yo somos amigos desde hace algunos años? Eso que me dices me lo contó él mismo al teléfono en abril. 🙂

  3. Ho sé i des de fa temps. He seguit les teves interessants intervencions en diferents fórums d’òpera, clar que amb diferent “alter ego”. Temes com el relatiu a la veu lírica del contratenor, parlant de diferents contratenors i per damunt de tot per l’admiració i la teva amistad amb Philippe.
    La pregunta que m’hauries de fer és com lligar “Félix Hangelini” i els altres “Alter ego”, doncs perquè fa uns anys hi afegies la teva fotografia, després vas deixar d’afegir-la o en sortia la del Félix de petit. Fa un temps en el blog del Joaquím “In fernem land” vas tornar aparèixer però directament com “Félix Hangelini” i vaig veure la primera fotografia i ja vaig lligar caps…
    Referent al tema del Liceu, en el meu cas va ser en el mes de juny i va ser divertit com em va comentar el tema del Liceu. Després del recital de Purcell tenia ganes de saludar-lo i de que em signes un dels primers CD.s que tinc d’ell i amb el seu grup Artaserse, aleshores quan ja estava assegut i preparat per les signatures -vaig procurar ser la primera pel tema del TGV-, i mentre li deia com m’havia agradat el concert –moltíssim- li vaig començar a dir:
    – “A veure Philippe l’he perseguit pel carrer Turenne a Paris, el vaig anar a veure a Toulouse –on actuava amb Christine Pluhar i L’Arpegiatta-, després a Madrid a veure L’incoronazione di Popea” i ara aquí i a punt de perdre el tren… Ara jal i toca a vostè ¿Quan tindrem l’honor que vingui a Barcelona?
    Mentre escrivia la dedicatòria i escoltava la meva parrafada no parava de somriure i aleshores va aixecar el cap i tot seriòs em va dir amb el seu castellà amb accent francés:
    – Pues le voy a dar una primicia –és la paraula que va dir- , seguramente a finales de Noviembre o en Diciembre actuaré en el Liceu de Barcelona, lo que no puedo decirle es si será sólo o acompañado de una soprano, pero el recital, seguro.
    I c’est tout. Philippe és encantador I bé ja no dic res més perquè crec que tots/totes els que ens sedueix la seva veu, quan el tenim davant i en viu, doncs això encantador.
    Una abraçada,

  4. Hola Carme, me sorprende que me sigas desde hace tiempo. Efectivamente, en los foros de lírica utilizo otro nick, que no alter ego. La sorpresa viene porque uno nunca sabe quién puede leerlo y acordarse, muchas veces nos amparamos o confiamos demasiado en el anonimato, que siempre es relativo.
    De tu anécdota, me hace mucha gracia porque la imagino e imagino la cara de Philippe.
    Mi tesis me ha aislado del mundo, pero ahora que ya ha pasado -como los temporales- espero ir recuperando a los amigos en su habitual contacto.
    Sólo puedo decirte… que estoy encantado de que me sigas en el blog y de compartir contigo todos estos momentos.
    Un abrazo grande.

  5. Félix tens tota la raó amb el tema del nick. Ho he confòs amb l’alter ego perquè jo sí que utilitzo un “alter ego” quan em dedico a treballar el fang en l’escultura i ceràmica. Un nom que em va proposar la professora. El va formar de tres paraules que tenien a veure amb mi. Em va agradae i el vaig adoptar. Per tant, escric aquest nom a l’acabament d’una peça escultòrica o escultura és el meu “alter ego” quan fa escultura. ¿Així és correcte no?
    Félix que la vida sempre sorpren i per tant sempre s’ha de pensar que després de moments baixos vindran els que ens faran sentir que arribem fins el cel. Així que a recuperar els amics i que la tesi vagi molt bé.
    Una abraçada,

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: